vaig decidir-me a acceptar la invitació del club suec Ronneby OK a participar-hi.

25Manna
Primera participació.

Per als que no estiguen molt familiaritzats amb el tema, aquest (25Manna) és el 3r dels 4 relleus per clubs (Jukola, 10Mila, 25Manna i Smålandskavlen) més importants del calendari internacional.

Finalment, després d’anys de fer-me endarrere, doncs les dates a cavall de final de temporada i inici de la següent no són gaire propícies, vaig decidir-me a acceptar la invitació del club suec Ronneby OK a participar-hi.

Així doncs, el dissabte 10 d’octubre en un bosc proper a la vila de Västerhaninge (25Km al sud d’Estocolm) a les 9h del matí i a -3ºC (quina rasca!) es donava el tret de sortida als 352 equips formats per 25 postes cada un (incloent-hi als equips júniors, juvenils, veterans A i B, tant homes com dones).

Per la meva part, m’esperaven 7,5Km i 15fites en la segona posta. Lukas Nowacki, el nostre primer rellevista, va córrer molt bé i només va perdre 1’30 respecte als primers. Com és costum en les primeres postes d’aquests relleus vaig començar la cursa ben col·locat en una filera d’orientadors sense fi.
El terreny, l’habitual de les rodalies d’Estocolm, bosc nòrdic combinant zones amb molt detall de relleu i de cursa lenta amb zones molt ràpides de sendes i camins.
Després d’uns primers controls de dispersió, on em vaig anar quedant sol, camí de la fita 5 em va atrapar un tren conduït per Oskar Svärd, esquiador de fons poc conegut en el nostre país i guanyador 2 voltes de la clàssica d’esquí Vasaloppet de 90Km. A partir d’aquell moment el canvi de ritme va ser brutal!! Tot i això, gràcies a les continues paradinyes d’Oskar per a llegir el mapa i les petites esses que anava fent pel bosc, les quals la resta del tren evitava retallant aquí i allà, vaig poder aguantar el tipus i aconseguir que no se m’escapara fins… Voler córrer per damunt de les possibilitats d’un mateix es paga car i jo en vaig donar fe amb un error de novell. Intentant córrer molt i llegint massa a sac el mapa, vaig voler veure que la següent fita era la d’espectadors i ja em vaig deixar dur pel tren sense comprovar més el mapa. La meva sorpresa arribà quan tot el tren, menys un altre pringat i jo, comencà a picar una fita no esperada per mi i anar marxant. Va ser llavors quan me’n vaig adonar de la gran cagada que acabava de cometre. Aquella no era la meva balisa!! I no sabia on era!! Ni jo, ni la meva balisa. En canvi sí que podia sentir al comentarista i al públic que era a escassos 100metres. En aquesta situació tan desagradable vaig reaccionar de la pitjor manera possible, és a dir, possant-me molt nerviós, estressant-me molt i volent córrer més. Resultat: d’allí fins a meta, de 6 fites que em quedaven en vaig fallar 4, perdent en total 4 minuts. Un desastre!!
Pel que fa al global del club, Ronneby Ok, no va anar tant malament la cosa. I més, si tenim en compte que ens faltaven 6 bons corredors per baixes d’última hora (malauradament un fet força comú en els equips nòrdics) i que partint de la 73a posició vam finalitzar en la 69a. Halden SK (Noruega), Tampereen Pyrintö (Finlàndia) i IK Hakarpspojkarna (Suècia) ocuparen els llocs de pòdium per aquest ordre.

Així doncs, torne content, bons terrenys, bona competència, bona convivència de club i molt molt fred són els records d’aquest cap de setmana. Si l’any que ve se’m presenta novament l’oportunitat d’anar-hi, segur repetisc!!

Deja una respuesta

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.